Què vols que et digui?

 

Què vols que et digui,
si ni tan sols tens l'esma
de valorar-me
o d'estimar-me?

Ja no m'invento excuses
per justificar les teves absències,
ni vesteixo de primavera
els hiverns que em deixes.

He après
que hi ha mans
que només saben deixar anar,
i ulls
que miren sense arribar a veure.

Jo continuava marcant el compàs,
esperant que algun dia
entressis a temps.
Però vas convertir cada batec
en una espera inútil.

Ara ja no et busco.
Només afino el so
que has deixat dintre meu
fins que cada cop de caixa
em recorda
que també es pot viure
sense esperar l'aplaudiment
de qui mai no ha escoltat.

Què vols que et digui,
si el que no vas saber estimar
ja ha après
a caminar lluny de tu
amb el seu propi ritme.