Abans d'haver oblidat una cosa, cal haver-la conegut

 Abans d'haver oblidat una cosa,

cal haver-la conegut.

Perquè ningú enyora

allò que no li ha remogut l'ànima,

ni s'emporta cicatrius

d'una pell que mai no ha tocat.

Els sentiments no demanen permís,

arriben, arrelen

i et canvien el paisatge per dins.

I quan marxen,

si és que algun dia marxen,

deixen un silenci

que pesa més que mil paraules.

Potser oblidar

no és esborrar el record,

sinó aprendre a caminar

amb el que encara fa mal.