No sé si depèn de mi

No ho sé si depèn de mi, però segueixo el camí que la vida em marca, amb l'esperança que d'alguna manera, els nostres passos es tornin a creuar.

No ho sé si depèn de mi, però continuo desitjant sentir-te a prop meu. Perquè hi ha presències que fins i tot en la distància, continuen abraçant l'ànima.

No ho sé si depèn de mi, però els meus pensaments sempre acaben tornant a tu. En cada silenci hi ha un record, en cada cançó un instant compartit, en cada somriure una part de tu que encara viu dins meu.

Diuen que el temps ho cura tot, però hi ha cors que no obliden; simplement aprenen a estimar en silenci. I el meu, sense demanar permís, continua pronunciant el teu nom cada cop que batega.

No sé què és el que ens espera demà. Potser la vida ens portarà per camins diferents, o potser un dia ens regalarà una nova oportunitat. Però, mentre aquest dia arriba o s'esvaeix, hi ha una cosa que sí que sé: si hagués de tornar a començar, et tornaria a escollir a tu, una vegada i una altra.