Mars de tinta

Omplo mars de tinta per buidar-me,
m'enfonso als racons
més profunds del meu cor
i ja no entenc res.

Mastego silencis
que em deixen la boca plena de sal,
i escupo versos trencats
per veure si encara sagnen.

He fet de les ferides
un refugi on dormir,
i dels records,
la corda que m'estreny quan vull fugir.

Camino descalç
sobre vidres que anomeno esperança,
perquè fa massa temps
que confonc el dolor amb la calma.

Si algun dia em trobes,
no em preguntis qui soc.
Seré només un grapat de cendra
que encara somia en encendre el foc.

I quan s'acabi la tinta,
escriuré amb les mans,
perquè hi ha crits
que no caben dins les paraules.