Soledat

 

Si la soledat m’acompanya en cada pas

i l’estel del final s’ha apagat,

vago per una vida buida,

perseguint ombres que mai no prenc.

Els desitjos s’esmicolen a les mans

i m’enfonso, lentament,

en mars amargs de cervesa.

Cerco un camí curt per fugir de mi,

però només trobo silenci,

i aquest aire fred que em recorre el cos,

només fa que recordar-me que la mort és aprop.