El pensament

Ultimament només em governa un pensament:

una flama que em crema per dins

i amenaça en esmicolar tot el que sóc.

Et desitjo.

Sense metàfores i sense refugi.

Un bram que em neix de la carn

i que només sap pronunciar el teu nom.

M’hi apropo en silenci,

com una fera nocturna que ja ha escollit la presa,

imaginant el gust dels teus llavis

i el vertigen de tenir-te tan a prop.

Vull prendre la teva mà

i arrossegar-te lluny,

contra el meu pit, sense redempció,

per perdre’ns, cos amb cos,

en aquest pensament que ens reclama.