El pas del temps

Si la vida empeny cap a la foscor,

què fem quan l’amor ens crema per dins

i ens apaga el cor?

Penso en la teva mirada,

com m’atravessa l’ànima.

I en el nus que se’m fa al coll

quan les paraules no volen sortir.

I em quedo quiet, en silenci,

observant l’embranzida de l’ànima,

mentre el pas del temps

se’m fa feixuc.