L'Alba

 I per un moment t’he trobat a faltar.

He trobat a faltar aquells despertars al camp,

l’olor de l’herba humida,

el silenci dels matins

i el teu somriure fàcil.

Per un moment,

he trobat a faltar quan tenia disset anys

i estava al teu costat,

sense saber que aquell instant

era una vida sencera.

Somniàvem amb tot el que vindria,

amb una vida per davant,

sense imaginar que algun dia

només ens quedaria el record.

Per un moment

he desitjat poder tornar enrere,

només per abraçar-te 

Per última vegada.

Però he après que tot és volàtil.

Que les persones marxen,

que els moments s’esborren,

que en un sol instant

tot el que creies etern

pot desaparèixer.

I al final,

quan ja no queda res per salvar,

quan els records són l’únic lloc

on encara podem trobar-nos,

només quedem els vius.

I nosaltres,

amb tot el que no vam dir,

amb tot el que vam perdre,

amb totes aquelles abraçades

que ja no podrem donar,

aprenem a continuar.