Miro al cel

Et busco pels paisatges de la costa
amb olor a mar i sal.

I miro al cel per si una gavina
m’indica el camí a seguir.

I avanço descalç per la sorra,
amb el vent pentinant-me els records,
mentre el ressò de les onades
xiuxiueja el teu nom entre esculls.

Cada horitzó em sembla una promesa,
cada llum, un possible retorn,
però és al capvespre on més et sento.

Si et trobo, serà potser en el silenci
entre una ona que ve i una que marxa,
allà on el temps s’atura un instant
i el mar respira com ho fèiem abans.