Camina

Si la pena camina un divendres

pels camins intensos de la música,

és perquè el silenci pesa massa

i els peus busquen el sentit de caminar.

I mira amunt,

buscant la llum del sol

com qui espera una escletxa

entre els núvols del record.

No és per fer-me mal,

no és per obrir més ferides,

sinó per treballar amb la nostàlgia

com qui modela foc amb paciència.

I en la calor de la flama

la tristesa aprèn a respirar,

lentament,

fins que la llum

ja no crema

sinó guia el camí.